Al bell mig de la Plaça Major de Pau s’hi troba l’església parroquial de Sant Martí de Pau. Aquest és un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular. L’església presenta dues etapes constructives: l’absis i el sector oriental de la nau és del segle XI, mentre que la resta de la nau i la façana, a ponent, pertanyen al segle XII. La diferenciació entre les dues etapes és ben visible donat el material emprat. És de pedres escalabornades a la part més antiga i de carreus perfectament escairats a la part del segle XII. En el frontis hi ha una portalada formada per cinc arquivoltes de mig punt en degradació, llindà i timpà llis. Té dues columnes per banda amb els seus capitells decorats tots ells amb motius diferents. El capitell extern de la banda de tramuntana és de tipus corinti estilitzat. A l’altre hi veiem tres grans testes de monstres devoradors en els angles superiors. A la banda de migdia un dels capitells presenta unes grans testes d’aparença humana als angles superiors i decoració vegetal molt simple a la resta. L’altre capitell d’aquest costat té el relleu molt malmès. És de tema zoomòrfic. La columna que sosté aquest darrer capitell és obra de restauració moderna. Mentre que tota la façana, inclosa la portalada, és construïda de granit, els quatre capitells són tallats en pedra calcària.
Damunt del frontis es dreça un campanar de cadireta que té dues parts de diferent època. La part més antiga, al nord, té dos arcs de quart de segle separats per una grossa pilastra de carreus. Al seu costat hi ha altres dos arcs de mig punt de factura més tardana. Al cim de tot s’afegí un altre petit cloquer d’un sol arc fet de rajols, encara més modern.
L’absis és llis, sense decoració. Al centre hi trobem una finestra d’un sol vessant amb un petit arc de mig punt, monolític. Per tal de poder-lo contemplar ens haurem d’endinsar pel petit carreró que es forma entre la façana lateral de l’església i el pati d’una casa, perquè la part posterior del temple queda amagada per les cases que formen el carrer del darrere i el deixen tot inaccessible.
Adossat a l’altre costat de l’església hi ha el gran casal anomenat cal Marquès, que ocupa el lloc de l’antic castell de Pau, d’època medieval. Aquesta casa pertany als segles XVII i XVIII, tot i que té elements anteriors. Els carrers més propers a l’església parroquial i a cal Marquès s’agrupen a l’entorn. Així, si seguim pel carrer Progrés, que ens condueix a la part del darrere de l’església, continuem pel carrer del Rei, on hi ha situada la casa de la vila, i seguim pel carrer de Na Isabel, de cases de pedra molt antigues, amb alguna de deshabitada, i que descriu una corba en el seu traçat, sortirem de nou a la plaça de l’església, després de trobar una font de nova construcció que serveix de punt de reunió a la gent del poble.
