El veïnat de Vilaüt és situat a uns dos quilòmetres a migdia de Pau, al planer, vora el desaparegut estany de Castelló. Actualment, hi ha diversos masos pels encontorns de Vilaüt, però el veïnat conegut pròpiament amb aquest nom és format únicament per tres masies emplaçades en una eminència del terreny gairebé imperceptible, a pocs metres de distància una de l’altra. Aquests tres masos són Cal Catoi, el Mas del Mig i Cal Frai Llàtzer. Aquest últim té una notable façana del segle XVI amb un portal adovellat i una finestra d’arc conopial trevolat. Els altres dos masos són més grans i d’origen antic com aquest, però han estat molt reformats.
A uns 200 metres al nord-oest de cal Frai Llàtzer, en un espai erm, amb algunes alzines i envoltat de camps conreats, hi ha els vestigis del castell de Vilaüt. És totalment enrunat, tot i que encara es poden veure les restes d’una possible torre de planta quadrada o rectangular, format per dos murs que formen angle recte i es mantenen en una altura aproximada de cinc metres. A la seva vora hi ha diversos fragments de murs i d’altres esberlats i escampats per terra. Malgrat trobar-s’hi diferents restes de construcció, resta evident que de les ruïnes se n’ha tret pedra, segurament per bastir o reformar alguns masos de la rodalia.
El mas de Penardell, a un quilòmetre del veïnat de Vilaüt, al cim d’un tossal que emergeix de la plana, assenyala segurament el lloc on hi hagué el petit monestir de Santa Maria de Penardell, del qual no resten vestigis apreciables. El monestir desaparegué a la fi del segle XIV i l’actual mas ha estat restaurat recentment.
